Lagula Arquitectes

El projecte s'insereix acuradament dins la trama urbana del barri antic de Tudela; gairebé un palimpsest significat per l'herència jueva, musulmana i cristiana. El teixit urbà es defineix per la condició massiva derivada del seu traçat medieval. Els seus carrers, tortuosos, llargs i estrets, es caracteritzen per les esquerdes dels murs arrebossats i les galeries de fusta.

L'objectiu del projecte és empeltar-se en aquesta preexistència física i cultural.

La casa es desenvolupa com a espai intermig entre dues façanes totalment diferents. Una façana exterior, definida com a element relacional amb l'espai públic. Conscient, per tant, de la seva relació amb l'entorn físic veí. Curosa, per tant, de la seva condició pública. Sòlida, estable, rigorosa, que simultàniament, busca mitjançant petits gestos la seva adaptació a l'ús quotidià. Alguns d'aquests gestos són amb prou feines picades d'ullet al futur usuari, com la petita deformació de les baranes per a albergar testos.

En canvi, la façana del pati, i incloem la coberta en aquesta categoria, s'aprofita de la condició informal dels espais del darrere. Busca reflectir el dinamisme de la vida quotidiana. La seva geometria s'adapta a les necessitats interiors, entremesclant-se amb l'escala, que es desenvolupa al seu voltant. Els seus replans, zones d’estar, es viuen com a espais de joc, de lectura o fins i tot de treball, amb vistes a l'arbre que creix al pati. Com la fusta, el seu creixement viu arrelat a la vida.

L'estructura de l'edifici reflecteix aquests dos moments del projecte. És per tant, estricta a la façana exterior i adaptada al pati. L'ús dels materials busca ser directe, expressiu, sincer. L'ús de terratzo blanc en paviments, sòcols i rematades, els murs enguixats, els plànols simples de fusta, de vegades portes i els sostres de formigó d'encofrat brut defineixen els espais interiors. El pati es concep com a element relacional i regulador energètic.

Exteriorment vol ser discreta i coqueta, es deixa seduir per Sant Jordi, la Catedral i les esquerdes murals. Interiorment viu de la màgia i el misteri que sorgeix en atrapar un auró en el seu interior, es retira i es retorça. Es deixa anar i balla, com ho fem a casa quan estem sols escoltant aquesta cançó i tastant el sofregit d’una cullera.