MSA+A

L’aeroport Olsztyn-Masuria s’insereix de forma tan neta, pacífica i clara en l’amable paisatge que l’envolta, com un prat en el bosc, més pròxim a l’antiga imatge d’un camp d’aviació que a la idea moderna d’aeroport-artefacte. L’edifici destinat a terminal de passatgers requereix un enfocament sensible, atent al lloc: un esforç d’integració més que una demostració de força de la tecnologia.

Cap edifici aeroportuari actual no és explicable sense atendre a la mecànica del moviment de persones i equipatges, als fluxos i als temps. Però potser l’atenció al lloc i la intel•ligibilitat de l’edifici, al marge de la mecànica que allotja, sigui el que pot aportar l’arquitectura a una terminal aeroportuària com la que es plantejava en el concurs.

Es proposa un edifici que permeti als viatgers fer seu l’espai, els materials i la llum; que convidi a valorar aquest interior que momentàniament fa seu. Un edifici que mostri i suggereixi la natura en què s’ubica, que recuperi i transmeti la calma de l’entorn, més enllà de les urgències de la seqüència d’embarcament o de recollida de l’equipatge.

Plantegem, per tant, un edifici que, atent al recorregut que la lògica funcional exigeix, sigui, per damunt de tot, una resposta tant volumètrica com formal al lloc que ocupa.

La coberta de la terminal es forma a partir d’un desplegament de traça naturalista del pla de terra, que es doblega sobre sí mateix seguint el bucle del moviment dels passatgers. En aquest desplegament ascendent es genera una façana intermèdia que capta la llum natural i s’obre al cel, alhora que separa els espais d’accés i facturació dels d’embarcament i control d’arribades.