PÀRKING ESTACIÓ SAINT-ROCH

El projecte d’aquest nou aparcament en alçada, es situa en ple centre de la ciutat de Montpellier, dins de la Zac Nouveau Saint-Roch i forma part del projecte d’extensió del centre urbà. Es tracta d’un eslavó que estructura tota l’extensió de sectors de vianants entre la plaça de la Comédie i l’estació Saint Roch i que situat en ple cor del paisatge ferroviari completarà la “multimodalitat” del pol intercanviador de l’estació. La creació d’un carrer balcó-urbà, que funciona com espina dorsal de l’edifici i que constitueix un espai de frec, te per voluntat ser una prolongació de l’espai públic (Ep) i servir alhora per reactivar les relacions entre els usuaris del parking i els habitants del barri. Aquest balcó-urbà, en tant que lloc de pas, com lloc d’intercanvi en aquells punts en que el mateix s’eixampla, crea en qualsevol cas un lloc de cohesió social. Aquest espai il·lustra perfectament el concepte d’espai privat participatiu (Epp), el qual convida a gaudir de la unió entre els usuaris, afavorint els rencontres i l’apropiació comuna dels espais privats, com continuació natural de la dinàmica de l’espai públic. A més, aquest edifici té la capacitat d’anar més enllà del programa proposat inicialment i es transforma en un edifici relacional que actua sobre el seu entorn immediat. Es un far, un element de connexió urbana que permet crear una unió entre el barri de l’estació situat a l’est i les vies fèrries, que avui dia es troben únicament connectades a la resta del sector pel Pont de Sète. El projecte conté dins el seu codi ADN un potencial evolutiu i de mutabilitat que li permetrà acollir en un futur un us d’oficines, d’habitatges o d’altres usos emergents associats a la nova societat de l’era de la informació. En resum, l’edifici integra el vector temps dins de l’arquitectura, amb una gran projecció cap el futur.La utilització d’un material ceràmic perenne, associat a una aplicació innovadora, en forma de teixit ceràmic, ens permeten incorporar-hi un codi urbà d’habitatge i d’aquesta forma apropar l’edifici a una escala urbana més amable, convertint-lo així en un edifici organolèptic que vibrarà amb el pas dels trens i del vent.